En aquest apartat hos parlaré i ensenyaré tot el que hem fet durant el tema 4, titulat L'ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ (apunts, vídeos per entendre millor el tema i algun exercici realitzat):
Abans de començar amb els "apunts" penso que caldria deixar clar els següents conceptes:
- La Biologia és la ciència que estudia la vida.
- La vida és el conjunt de qualitats pròpies dels ésser vius.
Però fa temps, aquesta definició era totalment diferent, feia referència a que la vida era una éspecie de do donat per Déu. Avui en dia hem de definir ésser viu per entendre la definició de vida.
- L’espècie és un concepte bàsic grup d’individus que es reprodueixen entre ells i que originen éssers fèrtils i similars als seus progenitors
Les 4 Característiques que defineixen els éssers vius
1- Presenten un elevat grau de complexitat: els éssers vius tendeixen cap a no disposar d'energia i al desordre però, el cos d'aquests utilitza l'energia que obté dels nutrients (nutrició) per a anar en contra aquestes tendències. L'energia de la que disposa el cos es recarrega descansant (dormint...).
2- Relació amb el medi: els éssers vius perceben els estímuls de l'entorn i elaboren una resposta a l'estímul obtingut és a dir, agafen informació del medi que els envolta i n'elaboren una resposta. Mitjançant aquesta funció, els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que fuguin funcionar de manera correcta. Generalment es relacionen amb l'entorn per a obtenir nutrients i llavors, es produeix un intercanvi d'energia (bscant nutrients es perd energia pero al menjar-los es recupera).
Els estímus són detectats pels sentits.
Uns exemples de la funció de relació serien: notar sed i beure aigua; en una planta, detectar la llum i moure's cap a ella...
3- Reproducció: es basa en obtenir descendència per a que l'espècie no s'extingueixi. Aquesta funció tendeix a la conservació de l'espècie, no a la del individu. N'hi ha dos tipus que presenten les següents diferències:
- reproducció sexual: consisteix en la unió de dues cèl.lules especialitzades, anomenades gàmetes, procedents de dos progenitors sexualment diferents, originant una cèl.lula primera a la qual se li diu zigot que, per successives divisions donarà lloc a un nou individu. En aquesta reproducció els descendents presenten una nova combinació de caràcters que els fa esdevenir genèticament únics. Uns exemples d'éssers vius amb r.sexual serien: organismes pluricel.lulars com els humans, els animals, les plantes amb flor, etc.
- reproducció asexual: es forma un nou individu a partir d'un sol organisme progenitor sense la intervenció de cèl.lules especialitzades i sense intercanvi de material genètic. Els descendents són còpies genèticament idèntiques al progentitor (amb el pas dels anys es poden produïr modificacions pel que fa a la millora evolucionària de l'espècie). Uns exemples d'éssers vius que presenten una r.asexual serien: els bacteris, els llevats, les estrelles de mar, etc .
4- Cada element té una funció específica: absolutament totes les parts que formen un ésser viu tenen alguna que altra funció assignada i una tasca que tenen que fer (avui en dia encara desconeixem les funcions de certes parts del notre propi cos). En aquest cas l'exemple és aplicable a qualsevol part de qualsevol ésser viu (per molt petita que sigui).
Vídeos per compendre millor la teoria explicada
Per què els virus es troben al límit entre els éssers vius i la matèria inerta? Els virus es multipliquen o es reprodueixen?
- Els virus no es relacionen amb el medi que els envolta ni es nutreixen, just al contrari del la resta d'éssers vius a més, tampoc estan compostos per cèl.lules.
- Els virus es multipliquen.
No es poden reproduïr per ells mateixos i per això necessiten l'ajuda d'una cèl.lula, la qual manipulen els seus mecanismes de reproducció. En canvi, en la reproducció a través de dos éssers vius de la mateixa espècie en creen un de nou que presenta les característiques principals dels progenitors però no és igual.
Nivells d'Organització de la Matèria Viva
Els éssers vius, igual que els inerts estan constituïts per matèria. Aquesta matèria esta organitzada en diferents nivells, segons la complexitat d’organització.
La diferència entre els éssers vius i la matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la diferència entre un ésser viu i un ésser no viu no està en els materials, sinó en com s’organitzen aquests materials. Per a facilitar l’estudi de la matèria viva es diferencien vuit nivells d’organització, que són:
1- Nivell Subatòmic: compren les partícules subatòmiques, partícules molt i molt petites que ja no es poden dividir. Per exemple protons i electrons.
2- Nivell atòmic: compren els àtoms. Els àtoms formen tota la matèria viva i inerta. Els diferents tipus d’àtoms donen lloc als elements (els que es troben a la taula periòdica, per això aquest nivell encara conserva propietats químiques). Els àtoms més abundants en la matèria viva són el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen.
APUNT: L’àtom fonamental és el carboni, que pot establir una gran diversitat d’enllaços amb altres àtoms i també amb ell mateix. Aquesta plasticitat li permet formar llargues cadenes de carboni, amb ramificacions o, fins i tot, molècules cícliques.
3- Nivell Molecular: compren les molècules, que són la unió de dos o més àtoms. Per exemple les molècules d’aigua, molècules de glucosa, diòxid de carboni... També hi ha molècules grans i complexes, com ara l’hemoglobina (que es troba a la sang). Les molècules que formen part dels éssers vius s'anomenen biomolècules i n’hi ha dos tipus:
- Biomolècules orgàniques: exclusivament de la matèria viva (només les trobem en els éssers vius), formades bàsicament per àtoms de C i H combinats generalment amb altres tipus d’àtoms com O, N, P, S. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids i els àcids nucleics.
- Biomolècules inorgàniques, els éssers vius en tenen però les podem trobar també formant part de la matèria no viva (com ara l’atmosfera, les roques, el mar…) i no estan constituïdes bàsicament per C. Són l’H2O, el CO2, l’O2, les sals minerals.
APUNT: els orgànuls cel.lulars també estan inclosos en el nivell molecular.
4- Nivell cel.lular: compren les cèl·lules. Per exemple els glòbuls vermells, les neurones, les cèl·lules de la pell, les cèl·lules del fetge, les cèl·lules musculars, etc.
Les cèl·lules estan formades per l’organització i l’ordenació de molècules formant estructures determinades. Per exemple, les membranes cel·lulars estan conformades per lípids, proteïnes i glúcids. És a dir, les cèl·lules venen a ser un conjunt de moltes molècules molt ben ordenades i distribuïdes
.
APUNT: Hi ha cèl·lules que per si mateixes constitueixen un ésser viu. Són els éssers unicel·lulars.
5- Nivell pluricel.lular (orgànic): compren els teixits, els òrgans, els sistemes i els aparells. Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, l’aparell respiratori, etc.
6- Nivell d'Òrgan: un òrgan està compost pel conjut de cèl.lules o de teixits que sájunten per a poder dur a terme una funció determinada.
7- Nivell de Sistema: un sistema és el col.lectiu d'òrgans que treballen coordinats per realitzar una funció. Per exemple el sistema respiratori, el sistema digestiu...
8- Nivell de Població: compren les poblacions, és a dir, els individus de la mateixa espècie que ocupen una mateixa àrea en un temps determinat. Per exemple la població d'abelles que hi ha actualment en una determinada zona.
9- Nivell de Comunitat o Biocenosi: el conjunt de poblacions que conviuen en un medi.
10- Nivell d'Ecosistema: compren els ecosistemes, el conjunt de poblacions que hi ha en una determinada zona (biocenosi) i les relacions que s’estableixen entre elles i entre elles i el medi ambient (biòtop).
El concepte de nivells d’organització implica que dins el Cosmos, tant en el món inert com en el món vivent, existeixen diversos nivell d’organització de la matèria; cada nivell inclou com a components tots els nivells inferiors (per exemple, un organisme pluricel·lular està constituït per cèl·lules formades per l’associació de molècules orgàniques que, al seu torn, es construeixen per la interacció d’àtoms, etc).
12- Nivell Mundial: compren tots els nivells ja esmentats.
Vídeo per entendre millor els nivells d'organització
PETITES INVESTIGACIONS
1- Com va sorgir la vida al nostre planeta?
Sobre aquesta qüestió hi ha moltes hipòtesis i teories, però la següent és la més reconeguda i acceptada per la ciència:
" La vida es va originar a partir de matèria en algun moment de la història, concretament, fa uns 3900 i 3500 milions d'anys abans de l'actualitat. "
Com ja he dit, hi ha moltes més explicacions sobre el fenòmen de la vida a la Terra. En aquest vídeo n'expliquen 5 més:
https://www.youtube.com/watch?v=UtRyAoCV4go&feature=youtu.be
2- Per què els éssers vius van seleccionar el carboni enlloc del silici com a element majoritari?
Personalment, penso que els organismes vius necessiten el carboni més que el silici (el carboni és tant abudant al medi com als éssers vius). La majoria d'aliments que ingerim, també, són rics en carboni. No obstant, el silici també és força important ja que beneficia al cervells, als vasos sanguinis i als nostres ossos.
3- Una vegada format el primer ésser viu com va evolucionar des del punt de vista fisiològic (comportaments per a l'obtenció d'energia) i des del punt de vista morfològic?
Els primers organismes vius vàren ser uns bacteris que eren unicel.lulars, que es van anar agrupant i formant estromatòlits. Els estromatòlits van esdevenir els que van lluitar contra explosions, glaceres i altres fenòmens que succeien a la Terra.
Amb el pas del temps, al quedar molt pocs organismes unicel.lulars, aquests van evolucionar fins a arribar a la creació d'na nova espècie anomenada wiwaxa. Els wiwaixa, al transcorrer el temps, van crear les esponges, els cucs i els trilobots. Gràcies a aquests fets l'oxígen va augmentar fent així que els pròxims organismes poguessin desenvolupar ossos.
A més, més endavant es crearen uns organismes que s'anomenen pikaias, de 5cm de llargada i amb espina dorsal, que és la que ha donat lloc a la que avui tenim.
Per a més informació...